Eren una parella de molts anys,
i ja miraven més a fora que a dins
Manuel de Pedrolo
No em deixen tenir la finestra oberta quan plou. Mai ho he entès. Mai he entès quin problema hi ha amb que s'esquitxi una mica el terra - que no s'esquitxaria-. M'he vist, però, massa cansat com per sortir al carrer.
Ara que París, un Tusquets de Boris Vian per tenir opinió sobre si, com s'ha dit, escriu amb el mateix impressionant gust amb què composa. No és irresistible el disseny de les portades d'aquesta editorial? Ha publicat Kundera, Woody Allen...molts, i bons. Però a banda del contingut, suposo que per aquests dies d'instal.lació aprecio l'efecte que fa sobre la taula. Jo què sé, seré frívol.
Tinc unes cròniques per publicar i una ex-peixateria familiar per recordar. Benvingut sigui el temps.
4 comentaris:
Gens s'assembla a la teva, aquesta habitacio. Més rosa i menys gris a les parets. No et caldran portades per-la fer més càlida. Amb la de la Fourmi passaves.
Ex-peixatera familiar?
jt'm
t'estimo
loco... què dius de bo? Veig que això del teu bloc incomprensible encara existeix. Me n'he fet un, jo. Espero que tingui més èxit que el focgrana i que el groningenhazteuno. Quan hi tingui coses penjades te'n dic el nom (que fa gràcia).
Cuida't, ratota.
Quiérete,
Raimoniño
volem unes cròniques =)
Publica un comentari